JUDES
Sóc Judes, el traïdor,.
i et doní més que tots,
jo et doní més que amor.
Per a ells la mercé de l'heroisme
i la docilitat de ser-te fidels,
perquè ells no afrontaren la teua mirada
allà a Getsemaní.
Tant de bo m'hagueres dit: "et comprenc,
ho estàs fent bé. Ànim, Judes".
Ells navegaven en barques
que el prodigi salvava de marees tenaces,
jo m'afoní fins a tocar fons als abismes
d'aquest mar de ser home i recordar-se'n.
Tots veieren els claus i ploraren,
jo t'immolí perquè trencares l'alba.
Convocaren tants per al drama,
Caifàs, Anàs, Herodes i Pilat,
per què també a mi. Jo et volia.
Per què hauran encunyat les monedes,
per què les profecies.
Per què l'arbre atziac
com un ull fetiller reclamant-me
des de la sang intacta de la Bíblia.
Sóc Judes, el traïdor,
el que millor acomplí amb el seu destí.
El que lliurà el que estimava. Per voler-lo.
2 comentarios:
Hermoso poema y hermosa traducción, gracias, Pere y Ester por compartir vuestra poesía en mi BLOG. Un abrazo en la poesía.
Querida Elvira Alejandra:
¡Ufffffff! ¡Vaya poesía!
Son de aquellas que entran al corazón, se enganchan en el tejido, y tiran, tiran y tiran de la cuerda hasta sacarte algo, lo que sea, pero al fin... algo en que meditar.
Anatole France dijo, refiriéndose a Judas, más o menos: ¿Por qué tanto drama contra Judas, si hizo todo lo que le correspondía para glorificar a Jesús?
Con inmenso cariño y respeto:
Arturo
Publicar un comentario